“Los consumidores responsables pueden cambiar el mundo”

Leave a comment

Captura de pantalla 2013-05-21 a la(s) 10.12.07

 

Acaban de publicar una entrevista que me hizo una estupenda periodista, Lara Bonilla, en un diario que en Cataluña está creciendo como la espuma: ARA.

 

La verdad es que Lara y yo nos pasamos un montón de rato hablando, de mil temas, y ha sido capaz de extraer de todo ello un texto que me gusta y tiene sentido, ¡qué difícil debe haberle resultado! ;) )

 

A continuación, el texto de la entrevista publicada (en catalán, creo que se entiende bien aunque no hables dicho idioma):

José Luis Montes: “Ser un consumidor responsable és el que de debò pot canviar el món”

LARA BONILLA 

| Actualitzada el 20/05/2013 23:38

Després de vendre's la seva empresa, Montes va fundar una entitat sense ànim de lucre que està transformant el sector social.Després de vendre’s la seva empresa, Montes va fundar una entitat sense ànim de lucre que està transformant el sector social. RUTH MARIGOT

Durant 25 anys va ser un empresari d’èxit fins que va decidir fer un gir i posar els valors al centre de la seva vida. Així va néixer l’entitat sense ànim de lucre que va fundar, Wikihappiness. Ho va explicar a El hombre que tuvo la fortuna de fracasar . Ara demostra que empresa i valors no són incompatibles. Ell en parla com aOrganizaciones Gandhi . Aquest és també el títol del seu últim llibre.

Per què Gandhi?

Ell deia: “Sigues tu el canvi que vols veure en el món”. Fem nosaltres petits canvis que sumats siguin grans! El que fem a Wikihappiness és ajuntar gent normal que vol fer petites coses, els inspirem i els oferim diferents possibilitats de canvi.

Un exemple?

La nostra eina de microcrèdit. Uns quants centenars de persones hi posem 50 euros i amb aquests diners des de fa quatre anys estem donant microcrèdits. Ja hem ajudat 1.800 dones a engegar els seus negocis. Al cap de vuit mesos ens tornen els diners. I els wikiinversors -així ens diem- ens trobem, els que volen recuperen els diners i, si no, es tornen a invertir, i decidim on.

Això demostra que hi ha una altra manera de fer.

Sí, i és col·laborativa perquè codecidim les coses i coresponsable perquè ningú hi guanya diners. Hem posat el límit d’inversió en 50 euros perquè no volem grans heroïcitats sinó fer coses petites.

Les empreses i els valors poden anar de bracet.

Hem construït frases del tipus una empresa no és una ONG o una empresa existeix per guanyar diners . No dic que no, però a costa de què? L’empresa està plena de persones. El gran problema de la crisi és que durant molt de temps hem posat els beneficis, sols, al centre. I s’ha de fer que siguin compatibles amb les persones. No es tracta de treure’n uns per posar-hi els altres sinó de crear sinergies.

Com?

El que diferencia les empreses en aquest moment és el talent i com el cultivem. Si tu treballes amb persones de talent que són felices al seu lloc de feina, construiran coses positives, donaran el millor d’elles mateixes, faran que la gent del voltant faci el mateix i es generarà un cercle positiu. I després hi ha els consumidors, que ja no admeten algunes coses, com empreses que produeixin amb treball esclau o en què les dones cobrin menys que els homes. Les empreses tenen cada cop més pressió per funcionar d’una manera sana, si no els treballadors bons i de talent marxaran.

Ara sort en tenim de tenir feina.

D’acord, però quan en tinguis la possibilitat, treballa allà on siguis feliç, allà on vegis que hi ha un cercle positiu. Al final el sentit de la vida és aconseguir que quan moris hagis deixat darrere teu un món una mica millor de com el vas trobar.

Sosté que no es tracta de treballar menys sinó de fer-ho amb sentit.

Com que consumim molt, s’ha de produir molt, i hem de treballar molt i ens venen que això genera llocs de treball, però és mentida. Només genera una roda malaltissa que ens atrapa a nosaltres. El que hem de fer és consumir menys i assegurar-nos que està produït com cal.

Ser un consumidor responsable.

Sí, això és el que de veritat pot canviar el món.

Sovint la por al fracàs ens frena a fer canvis.

Ens atrapen moltes coses que són mentida o són innecessàries i a canvi les paguem amb la nostra llibertat o la nostra vida. És un mal negoci pagar amb la vida coses que no ens fan falta o són falses. Per què vull un cotxe de luxe potent si igualment no puc passar de 120 km per hora?

Per què un dia, després de 25 anys treballant en multinacionals, va decidir canviar de vida?

Va ser una nit, ho recordo perfectament i no va ser cap fet trasbalsador: ni un fill amb càncer o un amic que es mata. I m’agrada que sigui així perquè és trist que hagi de passar una cosa greu perquè decidim donar sentit a la nostra vida. Simplement, estava treballant i pensant en el meu segon fill, que estava a punt de néixer, i vaig sentir una connexió amb un pare que se’n va a dormir amb el patiment de no poder alimentar el seu fill. Vaig pensar que hi havia més pares com aquests que no pas pares com jo. I vaig fer un clic. M’adono que sóc afortunat de tenir unes oportunitats que no són mèrit meu. M’havia passat 38 anys gaudint d’aquesta sort i vaig decidir dedicar l’altra meitat de la vida que em quedava als pares que no tenen tantes oportunitats. Em vaig vendre l’empresa i vaig fundar Wikihappiness.

Diuen que ajudar és una font de felicitat. És més feliç, ara?

Sí, perquè puc anar a dormir tranquil i pensant que estic en el bon camí. ¿Sóc perfecte? Ni de bon tros. ¿No he comès errors? Ni de bon tros. ¿Ja he canviat el món? Ni de bon tros, però estic en el bon camí. És millor viure intentant que la teva vida tingui un sentit, i en comença a tenir des del minut 1 d’intentar-ho. El problema és que vivim en una roda i pensem que ja tindrem temps per fer coses, però ningú t’assegura que visquis fins als 80 anys. Podem triar però també som responsables de les nostres decisions.

Captura de pantalla 2013-05-21 a la(s) 10.15.00

Deja un comentario